Ovidi Montllor ens va deixar...

Ahir va ser el desè aniversari de la mort d´Ovidi Montllor (Alcoi, 4-2-1942 – Barcelona, 10-3-1995), el poeta, cantautor i actor valencià. En homenatge a la seva figura, vull recordar-lo amb alguns fragments de la seva obra:

“Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta.”

“Infinitament lluny de tu.
Mai no en tindria prou.
Reptaria a la mort.
Jugaria el meu fat.
M'enfangaria el rostre.
M'empassaria el món.
Vomitaria el ventre.
I seria feliç, jo,
infinitament lluny de tu.”

“Vivim, mirant
aquells que viuen bé.
Somiem desperts
els ous que mai no ens plouen.
Dormim, cansats
no volent despertar més.

Despertem, emprats,
per anar fent món.
Morirem matats
pels seus directors.
Que seran els qui després
firmaran la Història. ”